martes, 10 de agosto de 2010

Plaers

El punt de partida que anima aquest blog és el plaer, concretament el plaer gastronòmic.

Plaer de decidir el que menjarem i el que proposarem a qui comparteix la nostra taula. Planificar l’àpat, decidir a quin mercat o botiga comprem, plaer de la cuina, de l’escenografia de l’àpat, de rebre qui esperem.

Plaer finalment de menjar, sol o en companyia. I el plaer de la sobretaula, conseqüència lógica i esperada de l’acte atàvic de compartir el menjar.

La idea d’ara mateix és que el concepte de plaer al que ens referim no es limiti a la qüestió alimentària i s’extengui sense fronteres precises a tots i cada un dels sentits.

El plaer de veure passar una noia de faldilla enjogassada, el plaer d’olorar el rastre del seu perfum, el plaer d’un conjunt de notes musicals o una taca de color que ens arriba al fons de la sensibilitat en forma de pintura. Museu o paret. Un moment privilegiat, una conversa efervescent, l’oferta estimulant d’una botiga, la dutxa matinera, el tacte del llençol de fil, un objecte bell, un criteri asenyat.

Instants al marge de la vulgaritat, el somrís d’un infant, mirades, el ritme suggeridor dels tacons d’una dona, l’armonia en qualsevol de les seves facetes. L’alegria, pròpia o aliena. Aixecar-me d’hora per veure sortir el sol. Compartir una pluja d’agost. Observar el lent desplaçament d’un cargol sobre una fulla de col.

Avui dilluns nou d’agost del dos-mil deu el plaer adopta forma de record immediat, d’ahir, en motiu del naixement del Roc, el meu segón net. L’alegria a l’habitació de l’hospital i la meva satisfacció quan tornava a casa en moto i vaig prendre una cervesa a la terrassa de “Chez Müller”, un curiós bar alemany –amo i clients alemanys- del carrer Rosselló, lluny dels circuits turístics.

Un altre plaer del diumenge va ser l’arròs amb popets del migdia. O descobrir una marca de texans que sintonitza amb les meves reflexions al voltant de l’elegància-actitud.

Trobar una recepta de pollastre escalfat i tenir ganes de posar-la en pràctica. Desitjar, ser objecte de desig.

La necessitat d’avui de visitar Vinçon, la meva botiga de capçalera, per passejar-hi i aprendre alguna cosa. Escriure i pensar en el proper article de plaer.

Escoltar parlar en arameu –una de les llengües més antigues que es coneixen- a l’amo d’una parada d’espècies del mercat de Gràcia.

Recórrer la ciutat, entrar per intuició a un restaurant i no equivocar-me.

Comunicar el que sento i el que sé. Escoltar.

A partir d’ara aquest blog prestarà més atenció als plaers. A tots els plaers, confessables o no.

Plaers, privilegis.


Pierre Roca

1 comentario:

  1. Moltes Felicitats Pierre i la meva benvinguda a en Roc.
    Una abraçada,
    Manel

    ResponderEliminar