Els menús es
pensen, s’organitzen i es preparen. O no.
Passa a vegades que no hem previst el que menjarem el
proper diumenge i cal improvisar, fent prova d’enginy i de recursos.
Vaig dedicar
el dissabte a fer una samfaina abundant –més de sis quilos de gènere- i a fer
brou vegetal –uns nou litres- tot plegat per congelar-ho en contenidors de mig
quilo. A més vaig preparar un lluç, gros i tallat a peces de mig quilo cada
una, segons la recepta d’una cuinera francesa, en la que intervé el safrà.
Un cop cuits
i freds els trossos de peix els vaig congelar i, cap al vespre i després
d’endreçar la cuina, vaig veure que no tenia res pel ritual de l’arròs
dominical, però que realment tenia de tot. Només calia triar, tenint en compte
que les quatre sardines de la costa –una semi salaó poc coneguda però molt
fàcil de trobar a qualsevol mercat- que vaig comprar el divendres s’havien de
consumir.
L’arròs
d’avui ha estat així:
Ingredients
per a dos comensals:
Quatre sardines de la costa.
Un pebrot
vermell.
Un pebrot
verd petit.
Un grapat de
mongeta tendra.
Un grapat de
pèsols congelats de la mida més petita.
Dues cebes
tendres.
Dos alls.
Un parell de
tomàquets madurs.
Entre quinze i vint brins de safrà.
Fumet de peix
o brou vegetal.
Oli, sal i un
parell de branquetes de farigola.
Procediment:
Netegeu i escateu les sardines de la costa amb compte
perquè no es trenquin. Traieu-ne l’espina central i, si voleu, poliu-les
d’espines amb unes pinces.
Poseu-les en
un plat, ruixeu-les amb el suc de mitja llimona i afegiu-hi les petitíssimes
fulles de farigola que haureu tret d’una branqueta.
Poseu el plat
tapat a la nevera.
Renteu el
pebrot vermell i talleu-lo a tires fines.
Talleu les
dues cebes tendres a la juliana o picades com feu habitualment. La meitat de
ceba per la preparació del pebrot, l’altra meitat pel sofregit de l’arròs.
Feu el mateix
amb els dos alls.
Poseu al foc
un cassó amb oli, poseu-hi la ceba, sofregiu-la lleument sense que agafi color,
afegiu-hi l’all i posteriorment les tires de pebrot. Deixeu que es vagi fent a
foc suau i sense tapar el recipient durant uns cinc minuts.
Poseu mig
litre d’aigua en un altre cassó a foc viu. Quan bulli, tanqueu el foc i
incorporeu el safrà. Tapeu-ho i
deixeu-ho en infusió durant uns minuts.
Afegiu l’aigua safranada al cassó del pebrot, tapeu i ho deixeu coure
durant uns vint minuts. Traieu-ho del foc.
Agafeu un
recipient pla per fer l’arròs. Hi poseu oli i feu el sofregit habitual amb la
ceba i l’all –tot picat- que heu reservat, el pebrot verd picat, el tomàquet
picat o ratllat i la mongeta tendra tallada com més us agradi.
Incorporeu-hi
dos o tres cullerots de brou vegetal o de fumet, augmenteu el foc fins que
bulli i afegiu l’arròs. Quan l’arròs comenci a bullir afegiu-hi els pebrots i
la ceba de l’altre cassó i tot el suc ensafranat. Aneu remenant com ho faria-ho amb un “rissotto”, afegint líquid si ho
demana.
Ajusteu de
sal. Quan l’arròs s’acosta al punt adient repartiu els pèsols per la superfície
i a sobre els filets o bocins de sardina que teníeu a la nevera. Poseu a sobre
de tot una branca de farigola, apagueu el foc, tapeu i deixeu que reposi i
s’acabi de fer.
Aprofiteu el
moment per beure una copa de bon vi, porteu el recipient a taula i serviu.
Ja me’n
parlareu...
Pierre Roca
No hay comentarios:
Publicar un comentario