Un puré rústic.

No sé si us passa, però de tan en tan el cos em demana un retorn als orígens.

Un retorn a les preparacions més elementals, als sabors originals i a les textures més salvatges i més evocadores del sol que trepitgem.

Reconec que l’aroma llunyana de la terra, igual que quan plou després de setmanes o mesos de sequera, em fa retornar a la infantesa, als estius al camp de Tarragona i als camps groguencs, secs i polsosos. A l’olor intensa quan per fi plovia i camps i camins ho agraïen.

A la cuina recupero aquestes sentors amb dues cremes o purés. El puré –o crema, tot depèn de la textura- de porros i patata, incorporant-hi les fulles verdes del porro, que són les que aporten el component rústic.

L’altra crema –o puré…- és el de bleda, també amb l’afegit de la patata per donar cos a la mescla.

Aquí en teniu la molt senzilla recepta.

Ingredients:

Un manat de bledes.

Uns 200 g. de patata sense pelar.

Aigua, oli verge, sal.

Procediment:

Talleu la punta terrosa dels rams de bledes.

Talleu les penques i les fulles grollerament i a trossos grans, tenint en compte la mida del recipient on les fareu bullir.

Renteu les bledes a raig d’aixeta i deixeu-les uns minuts en remull.

Renteu bé la patata, si convé amb un raspall dels de rentar-se les mans. No la peleu.

Escolliu una olla de bona mida. Jo mateix en faig servir una de 30 centímetres de diàmetre i 20 de profunditat.

Ompliu-la d’aigua fins als ¾, saleu i poseu-hi una fulla de llorer.

Poseu l’olla a foc fort.

Quan l’aigua bull incorporeu-hi les bledes i la patata, tallada en tres o quatre trossos.

Deixeu que bulli, baixeu una mica el foc per evitar que l’aigua vessi i espereu fins que les penques de la bleda siguin toves i es deixin travessar per la punta d’un ganivet sense oposar resistència.

Traieu les bledes i la patata amb una “aranya” i dipositeu-les a una olla més petita, si pot ser de les que són altes i estretes. Afegiu-hi aigua de cocció fins a cobrir lleugerament les verdures.

Tritureu amb la minipimer de tota la vida –o equivalent- fins a consistència de puré o de crema –al vostre gust-. Si us sembla que queda massa espès, afegiu-hi aigua de la cocció. No ho passeu pel colador per no perdre textura.

Afegiu-hi uns 200 ml. d’oli verge i bateu amb l’eina manual clàssica de filferro fins que tot plegat s’emulsioni.

Tasteu de sal, empebreu si ho estimeu necessari i serviu, olorant i assaborint amb els ulls tancats per retrobar-vos a llocs i paisatges que creieu definitivament oblidats.

Us haurà quedat una bona quantitat d’aigua de cocció. Coleu-la i guardeu-la. És un brou vegetal de sabor intens, lleugerament amarg i de color verd fosc que pot servir per a una verdura, per coure-hi una pasta o per a un arròs. El podeu congelar.

El puré el podeu conservar durant uns quants dies a la nevera, sense tapar el recipient per evitar que fermenti.

Pierre Roca