viernes, 16 de noviembre de 2012

Cinc impressions.


Avui divendres al matí he fet una visita pausada a la Boqueria. Sense pressa, mirant el gènere i parlant amb alguns clients, venedors i coneguts que he anat trobant.

Al passadís paral·lel al que marca el límit del mercat, costat carrer Hospital, hi he descobert una paradeta mínima que mai no havia vist. Deu fer poc que hi és. Una dona d’uns cinquanta anys, de trets orientals, prepara i serveix racions de menjar japonès, xinès i coreà. Racions petites, preus petits, molt bon aspecte. M’ha venut una fusteta amb dos bocins de pollastre sucats en una salsa a la que hi havia trossos molt petits d’alguna fruita seca. Molt bo. 1,50 €.

La següent parada ha estat a un dels bars clàssics del mercat, dels de tota la vida, al costat sud de la Boqueria, quan les parades s’acosten a la plaça de la Gardunya. Un lloc allunyat de la glòria mediàtica. Bocí generós de truita de patata, una canya i mitja i un patró simpàtic. Barra plena d’habituals de la plaça. 3,75 €. Al marxar el patró simpàtic m’ha dit que al mes de gener engrandeixen el negoci. S’han quedat la parada del costat, faran obres i tindran més espai. L’he felicitat, naturalment.

He tornat enrere per veure d’aprop la transformació de l’antiga xarcuteria Guinart en “bistronòmic” o bar de luxe o restaurant “casual”. Els deixo escollir la denominació que més els agradi. Un noi m’ha rebut a la porta i m'ha acompanyat perquè no em perdés, he saludat un dels amos, membre de la família que va fer funcionar la botiga durant més de mig segle, i m’he instal·lat a l’extrem de la barra, a prop de la Rambla. He demanat un vi i he escollit l’única D.O. catalana que venien per copes, un Vilosell, Costers del Segre, servit amb ampolla magnum. L’uniforme del personal m’ha semblat sobreactuat, la mirada a la carta m’ha deixat clar que és difícil menjar-hi per menys de 40 € i la feina d’interiorisme, del mateix estil que els vestits, no m’ha seduït. La copa de vi m’ha costat 4,80 €.

Rambla avall fins al carrer Unió. Davant del Cañete hi ha un local, “La Perla de Oro”, que abans era un dels “colmados” més bons de la zona i que des de fa cinc anys despatxa begudes, platets, racions i entrepans. Han tingut el bon gust de respectar l’aspecte de sempre, han deixat el taulell i s’hi nota un agradable –i molt subtil- aire francès. La parella titular, ella d’aquí i ell francès, de l’equip que va fer funcionar “Au port de la lune” al costat de l’inoblidable Guy, proposen amb encert productes i formulacions d’ambdues bandes de la frontera. Disposen d’un mínim menjador interior per a grups de sis o vuit persones, algunes taules i racons a l’espai de l’antiga botiga, practiquen el perfil baix i la modèstia, no surten als diaris i tenen clients joves d’aquí i de fora. "Compartim molts clients amb el Cañete" m'han dit.

Una copa de vi –D.O. genèrica “Vinos de España”- i una deliciosa amanida de tomàquet laminat, amb escalunya i bon oli. 9 €.

L’etapa següent ha estat “La Plata”, el bar de peixets de tota la vida a la confluència dels carrers de la Mercè i de la Plata. El peixet d’avui era el moll. Uns molls molt ben fregits com és tradició a la casa i un gotet del vi de sempre. 3,50 €. Les rialles, les bromes i el bon rotllo no els cobren.

No cal afegir que m’he sentit més còmode a uns llocs que als altres, que he entès més unes factures que les altres i que tornaré més sovint a alguns dels establiments esmentats que als altres. Us deixo aquest divertit i innocent joc d’endevinalles pel cap de setmana.


Pierre Roca

No hay comentarios:

Publicar un comentario