viernes, 29 de marzo de 2013

Cafè amb llet.


La família Sans es dedica al cafè des del ja llunyà 1919.

A “Cafés el Magnífico”, el seu local emblemàtic de tota la vida, al carrer Argenteria, 64, a prop de Santa Maria del Mar, molen, envasen i venen cafès originaris dels llocs més insospitats del planeta. La botiga té més de magatzem que de “boutique” i s’hi veu treballar el personal de la casa, molent, barrejant i envasant en funció del que demana el client.

Pregunten com li agrada el cafè, amb quina cafetera el pensa elaborar, si el vol fort o suau o aromàtic o àcid o unes quantes coses més, el barregen davant seu, el molen amb el gra precís, l’envasen i l’aconsellen sobre la millor forma de conservar-lo. Un espectacle magnífic, interessant i reconfortant. Gent jove i motivada, productes de primera i preus per a totes les capacitats adquisitives.

Des de fa uns anys disposen d’una secció on venen les cafeteres més extraordinàries, de degoteig i procediments, formes, mides i preus variats. Bellíssims aparells de laboratori dels que agrada ensenyar i amb els que s’elabora una beguda de sabor, aroma i textura realment especials.

També des de fa poc temps, un, dos o tres anys, serveixen cafès des d’un mínim racó d’elaboració situat al mateix taulell de vendes. El client es pot emportar el cafè dins d’una tassa tapada, d’ús efímer, o degustar-lo a la botiga o assegut al banc adossat a la façana de l’edifici.

Ahir mateix hi vaig prendre un cafè amb llet extraordinari, fet per una noia jove amb una dedicació i una concentració que mai havia vist. Va fer el cafè, va moure la tassa amb moviments concèntrics, va escalfar la llet –llet “El Prat”, poca broma- aconseguint una delicada bromera a la superfície i va barrejar acuradament els dos líquids, aconseguint un cafè amb llet deliciós.

Vaig poder triar entre dos o tres tipus de sucre i em vaig prendre el cafè amb llet contemplant l’intens tràfec humà del carrer Argenteria.

Per tot plegat vaig pagar 1,70 €. Més car que a molts bars, és cert, però sobretot infinitament més bo, més plaent i més saludable que el que m’haguès costat un euro amb vint o amb quaranta a la majoria de locals públics. Em vaig estalviar les imatges embrutidores de la pantalla de televisió de qualsevol bar de cantonada, vaig gaudir veient com la noia elaborava el cafè amb llet que em beuria un parell de minuts més tard i vaig sortir de l’establiment més content que un gínjol, sentint-me un ésser privilegiat.

No s’ho perdin.

Us demano disculpes pels canvis de tipus i cos de lletra. Són involuntaris i no sé com corregir-los. Ho sento.


Pierre Roca


« Cafés el Magnífico »
Argenteria, 64
Barcelona

viernes, 15 de marzo de 2013

L'ascensió de l'Àngel.



Quan un petit restaurant com el “Bar Àngel”, amb dos anys de vida i que funciona amb un cuiner, una persona de servei i el patró i on el tiquet ronda els vint-i-cinc euros, s’esmenta al molt prestigiós blog “Observación Gastronómica 2” (observaciongastronomica2@wordpress.com) és que hi passa alguna cosa que cal conèixer i que el fenomen mereix, com a mínim, la visita.

L’establiment, que conec d’aprop, es deu a la iniciativa, la intenció, la voluntat i el criteri del Santi Hoyos -el patró que he esmentat- home que ve de mil oficis, d’espavilar-se des de petit i de practicar la curiositat i el repte com d’altres practiquen l’esquí de fons. Un tipus avesat, dur i amable alhora, dotat de la sensibilitat indispensable per tenir èxit en l’ofici d’alimentar el pròxim i de la convicció per conduir el seu projecte inicial com l’ha imaginat i com intueix que ha de ser.

El plantejament inicial del millor producte es manté i s’acompanya d’un punt de vista afegit, el del tracte respectuós, subtil i mínim de la matèria primera. Els musclos del Delta de l’Ebre s’obren a la planxa sense afegits, l’hamburguesa de “abanico” de porc ibèric es serveix amb el punt de cocció òptim, les vieires embolicades amb papada que també és d’ibèric es marquen subtilment just abans de servir-les i la truita amb “morcilla patatera” és un prodigi de sabor. El pa és del forn Vilamala, moltes de les verdures venen de l’hort que el Santi cultiva a la part alta de El Masnou i l’home no para de buscar –i de trobar, em consta- els productes que vol provar, tastar i introduir a la seva mínima i molt ajustada proposta.

Passa el mateix amb els vins. Els quatre o cinc que te s’han escollit partint de les seves preferències i del que sap que agradarà a la parròquia.

Els clients han anat apareixent a partir dels coneguts, dels amics dels coneguts i dels que en senten parlar i a força de constatar que la qualitat del primer dia es manté i fins i tot augmenta, mentre el preu segueix estable, en un exercici no sempre fàcil de contenció per adaptar-se a la dura realitat del país.

A poc a poc els mitjans s’hi han fixat, els crítics hi han acudit i les cròniques han estat sempre elogioses, parlant d’aquest mínim racó al costat de l’Estació de França com d’un descobriment prodigiós que cal visitar i degustar amb mesura per no fer-lo morir d’èxit.

Fa pocs dies el comentarista gastronòmic Philippe Regol, creador i responsable de “Observación Gastronòmica 2”, el blog esmentat al principi d’aquest text, hi va ser i va tastar uns quants plats des de la bota convertida en taula del racó del “Bar Àngel”. Poso de relleu que el senyor Regol, un francès establert a Barcelona des de fa uns trenta-cinc anys, és cuiner de formació i ha treballat a uns quants establiments de prestigi abans de donar-se a conèixer com analista de les cartes, propostes, sabors, presentacions, tècniques i procediments de restaurants de mig món, convertint-se, article a article, en un dels comentaristes més respectats del panorama europeu.

Aquest matí, llegint la crònica senzilla, sincera i oberta de la seva estada a l’establiment, m’he posat content pel cuiner Alejandro, pel cambrer i sobretot pel Santi, que veu com el seu projecte petit, humil i amagat guanya clients i mereix l’atenció i el reconeixement dels especialistes més importants.

Felicitats, Santi! Felicitats, col·laboradors! Felicitats, “Bar Àngel”!


Pierre Roca


Bar Àngel
Ocata, 2 bis
Barcelona (al costat de l’Estació de França)
932 690 493






domingo, 10 de marzo de 2013

Bones notícies.


L’enumeració de bones notícies comença per una que no ho és tant. Vaig dinar fa tres setmanes amb un amic a un dels restaurants de Barcelona més innovadors de concepte i de plantejament gastronòmic que s’han obert durant els darrers anys. Un negoci que funciona des de fa pocs mesos.

La proposta em va agradar, així com la radicalitat militant del patró, fidel als principis que l’inspiren, basats en l'ecologia, el respecte a la terra, els productes de proximitat i tot el que pot millorar la qualitat de la vida. També em va agradar la coherència entre el que anunciava la carta, el contingut del plat i el tiquet. Tot molt bé menys l’acústica del local, que fins i tot dificultava la conversa entre qui m’acompanyava i jo. Un desastre accentuat per l’èxit del negoci, ple a vessar d’executius que també parlaven i que per fer-se entendre s’esforçaven i cridaven i tot plegat redundava en una cacofonia que feia oblidar l’excel·lència del que menjàvem. Una llàstima que pot matar d’èxit un lloc prometedor del que, com faig habitualment, no en diré el nom, conscient que la meva apreciació no és llei i que el que em va molestar pot agradar als altres.

Les bones notícies venen de descobriments de llocs sense pretensions i de saber, per exemple, que el petit “Au port de la lune” fins ara a la plaça de Sant Galdric, torna a obrir aquesta setmana a la nova direcció de l'Eixample. Quines ganes!

Una de les troballes engrescadores dels darrers temps és el menú d’els divendres a “La Cantina de Palo Alto”, el restaurant instal·lat al recinte del mateix nom, al barri de Poblenou.

L’Ana Cortés, la mestressa, valenciana de les de V majúscula, practica aquest dia de la setmana l’arròs en qualsevol de les seves infinites variants i l’inclou al menú de dotze euros. Uns arrossos senzills, esquemàtics i d’una autenticitat emocionant.

Arròs d’àpat de treballadors, sense afegits inútils ni enunciats mentiders. Arròs d’arrels rurals, de la terreta i de la memòria col·lectiva, en línia directa amb les mares, les àvies, les tietes i algun oncle o amic de la família. Records vius.

Hi acostumo a anar els divendres per fer-hi un àpat deliciós, rústic i evocador dels orígens i de la cultura real dels nostres veïns del sud i, ho confesso, per veure les evolucions del grup de noies que recolzen l'Ana a la sala i a la cuina.

El segon descobriment el va propiciar la intuïció del meu amic Jordi Utset, portant-me a dinar al “Sant Martí”, un lloc inesperat situat a un barri encara més inesperat. Un restaurant ample, modern i decorat amb gust on serveixen un menú d’onze euros i escaig amb una dignitat, una qualitat i un nivell professional poc habituals.

Fideuada de primer i pollastre molt ben rostit i cruixent de segon, acompanyat d’un puré de patates extraordinari. De postre, una pera al vi negre absolutament acadèmica. El vi de la casa, per cert, català i amb D.O. Cafè i copeta a part, naturalment. La parròquia composada en gran part per personal tècnic i directius de les obres ferroviàries de La Sagrera.

La darrera –per ara- petita bona notícia és un plat de llenties que em vaig cruspir a la “Granja Bar El Càntir”, al barri del Camp de l’Arpa i per indicació de dos amics, l’Oriol Tresseras i el Xavier Todó. Llenties servides amb algun mínim bocí de xoriço i de cansalada, untuoses, boníssimes i que em van transportar a la infantesa. El patró i cuiner de la casa es devia entendrir veient-me menjar amb tanta afició i delit i em va convidar a una segona tanda de llegum. Déu meu!

Sortint d’aquests tres llocs que no trobem a les guies ni són visitats pels crítics reconeguts se m’acudeix que el país segueix viu i que molts professionals i hostalers tendeixen cada cop més a la qualitat, la senzillesa i el respecte al client.

Espero que l’exemple faci taca d’oli.


Pierre Roca



“Au port de la lune”
Pau Claris, 103
Barcelona (Eixample)
934 122 224

“La Cantina de Palo Alto”.
Recinte de “Palo Alto”
Pellaires, 30-38
Barcelona (Poblenou)
933 070 974


“Sant Martí”
Pont del Treball, 11
Barcelona (Sant Martí de Provensals)
933 131 083


“Granja bar El Càntir”
Nació, 79
Barcelona (Camp de l’Arpa)