La família Sans es dedica al cafè des del ja llunyà 1919.
A “Cafés el Magnífico”, el seu local emblemàtic de tota la vida, al carrer
Argenteria, 64, a
prop de Santa Maria del Mar, molen, envasen i venen cafès originaris dels llocs
més insospitats del planeta. La botiga té més de magatzem que de “boutique” i s’hi
veu treballar el personal de la casa, molent, barrejant i envasant en funció
del que demana el client.
Pregunten com li agrada el cafè, amb quina cafetera el pensa elaborar, si
el vol fort o suau o aromàtic o àcid o unes quantes coses més, el barregen davant
seu, el molen amb el gra precís, l’envasen i l’aconsellen sobre la millor forma
de conservar-lo. Un
espectacle magnífic, interessant i reconfortant. Gent jove i motivada,
productes de primera i preus per a totes les capacitats adquisitives.
Des
de fa uns anys disposen d’una secció on venen les cafeteres més extraordinàries,
de degoteig i procediments, formes, mides i preus variats. Bellíssims
aparells de laboratori dels que agrada ensenyar i amb els que s’elabora una
beguda de sabor, aroma i textura realment especials.
També des de fa poc temps, un, dos o tres anys, serveixen cafès des d’un mínim
racó d’elaboració situat al mateix taulell de vendes. El client es pot emportar
el cafè dins d’una tassa tapada, d’ús efímer, o degustar-lo a la botiga o
assegut al banc adossat a la façana de l’edifici.
Ahir mateix hi vaig prendre un cafè amb llet extraordinari, fet per una
noia jove amb una dedicació i una concentració que mai havia vist. Va fer el
cafè, va moure la tassa amb moviments concèntrics, va escalfar la llet –llet “El
Prat”, poca broma- aconseguint una delicada bromera a la superfície i va barrejar
acuradament els dos líquids, aconseguint un cafè amb llet deliciós.
Vaig poder triar entre dos o tres tipus de sucre i em vaig prendre el cafè
amb llet contemplant l’intens tràfec humà del carrer Argenteria.
Per
tot plegat vaig pagar 1,70 €. Més car que a molts bars, és cert, però sobretot
infinitament més bo, més plaent i més saludable que el que m’haguès costat un
euro amb vint o amb quaranta a la majoria de locals públics. Em vaig estalviar
les imatges embrutidores de la pantalla de televisió de qualsevol bar de
cantonada, vaig gaudir veient com la noia elaborava el cafè amb llet que em
beuria un parell de minuts més tard i vaig sortir de l’establiment més content
que un gínjol, sentint-me un ésser privilegiat.
No
s’ho perdin.
Us demano disculpes pels canvis de tipus i cos de lletra. Són involuntaris i no sé com corregir-los. Ho sento.
Us demano disculpes pels canvis de tipus i cos de lletra. Són involuntaris i no sé com corregir-los. Ho sento.
Pierre
Roca
« Cafés
el Magnífico »
Argenteria,
64
Barcelona