Quan un petit restaurant com el “Bar Àngel”, amb dos anys de vida i que
funciona amb un cuiner, una persona de servei i el patró i on el tiquet ronda
els vint-i-cinc euros, s’esmenta al molt prestigiós blog “Observación
Gastronómica 2”
(observaciongastronomica2@wordpress.com)
és que hi passa alguna cosa que cal conèixer i que el fenomen mereix, com a
mínim, la visita.
L’establiment, que conec d’aprop, es deu a la iniciativa, la intenció, la
voluntat i el criteri del Santi Hoyos -el patró que he esmentat- home que ve de
mil oficis, d’espavilar-se des de petit i de practicar la curiositat i el repte
com d’altres practiquen l’esquí de fons. Un tipus avesat, dur i amable alhora,
dotat de la sensibilitat indispensable per tenir èxit en l’ofici d’alimentar el
pròxim i de la convicció per conduir el seu projecte inicial com l’ha imaginat
i com intueix que ha de ser.
El plantejament inicial del millor producte es manté i s’acompanya d’un
punt de vista afegit, el del tracte respectuós, subtil i mínim de la matèria
primera. Els musclos del Delta de l’Ebre s’obren a la planxa sense afegits,
l’hamburguesa de “abanico” de porc ibèric es serveix amb el punt de cocció
òptim, les vieires embolicades amb papada que també és d’ibèric es marquen
subtilment just abans de servir-les i la truita amb “morcilla patatera” és un
prodigi de sabor. El pa és del forn Vilamala, moltes de les verdures venen de
l’hort que el Santi cultiva a la part alta de El Masnou i l’home no para de
buscar –i de trobar, em consta- els productes que vol provar, tastar i
introduir a la seva mínima i molt ajustada proposta.
Passa el mateix amb els vins. Els quatre o cinc que te s’han escollit
partint de les seves preferències i del que sap que agradarà a la parròquia.
Els clients han anat apareixent a partir dels coneguts, dels amics dels
coneguts i dels que en senten parlar i a força de constatar que la qualitat del
primer dia es manté i fins i tot augmenta, mentre el preu segueix estable, en
un exercici no sempre fàcil de contenció per adaptar-se a la dura realitat del
país.
A poc a poc els mitjans s’hi han fixat, els crítics hi han acudit i les
cròniques han estat sempre elogioses, parlant d’aquest mínim racó al costat de
l’Estació de França com d’un descobriment prodigiós que cal visitar i degustar
amb mesura per no fer-lo morir d’èxit.
Fa pocs dies el comentarista gastronòmic Philippe Regol, creador i
responsable de “Observación Gastronòmica 2” , el blog esmentat al principi d’aquest text,
hi va ser i va tastar uns quants plats des de la bota convertida en taula del
racó del “Bar Àngel”. Poso de relleu que el senyor Regol, un francès establert
a Barcelona des de fa uns trenta-cinc anys, és cuiner de formació i ha treballat
a uns quants establiments de prestigi abans de donar-se a conèixer com analista
de les cartes, propostes, sabors, presentacions, tècniques i procediments de
restaurants de mig món, convertint-se, article a article, en un dels
comentaristes més respectats del panorama europeu.
Aquest matí, llegint la crònica senzilla, sincera i oberta de la seva
estada a l’establiment, m’he posat content pel cuiner Alejandro, pel cambrer i
sobretot pel Santi, que veu com el seu projecte petit, humil i amagat guanya
clients i mereix l’atenció i el reconeixement dels especialistes més importants.
Felicitats, Santi! Felicitats, col·laboradors! Felicitats, “Bar Àngel”!
Pierre Roca
Bar Àngel
Ocata, 2 bis
Barcelona (al costat de l’Estació de França)
932 690 493
No hay comentarios:
Publicar un comentario