A
Barcelona hi ha restaurants afrancesats, restaurants d’estil francès, de cuina
francesa o de noms francesos, però el restaurant més francès, més autèntic i
més radicalment gabatxo és « Au port de la lune ». Sense dubtar-ho.
El patró, el Guy, va arribar a la ciutat l’any 88 per importar i vendre
formatges fets a França. Va tornar més tard a l’hexàgon i passat un temps el vam
tenir de nou entre nosaltres, afegint alguns enciams “gourmet” a l’oferta
formatgera.
El pas següent va ser fer-se amb una botiga a la plaça de Sant Galdric,
també dita de les verduleres, pràcticament a l’interior del recinte del mercat
de la Boqueria. Els clients de la botiga li demanaven sovint si els podia fer
un entrepà o una mica de dinar i així, per complaure la parròquia, va posar
tres o quatre tauletes i un fogó de butano i va començar a servir àpats
senzills.
L’any 2006 va canviar de local, quedant-se el que hi havia davant de la
botigueta dels formatges i les amanides, a la mateixa plaça, i organitzant-lo
una mica més per compaginar les dues activitats.
Fa uns mesos, després de mantenir alguna diferència de criteri amb els
inspectors municipals –i d’un temps de clandestinitat- va deixar la Boqueria i
es va instal·lar a Pau Claris, 103, obrint el negoci el passat onze de març.
Amb el temps, amb una fórmula deliciosa i immutable de menú del migdia a
11,50 € i unes quantes especialitats de cuina tradicional francesa, “Au port de
la lune” s’ha anat convertint en un restaurant únic i insubstituïble, diferent,
especial i a l’abast de gairebé tothom. Tan insubstituïble que els bons clients
evitàvem parlar-ne per no veure’l caure en la massificació. Jo mateix només
l’esmentava quan tornava a obrir després d’un període de tancament, lloant els
deus per haver-nos retornat el prodigi.
El Guy és home de caràcter. Segueix viatjant a Perpinyà dos o tres cops al
mes per comprar-hi productes que no troba a Barcelona, fins i tot el vi de la
casa, que a voltes ve de Bordeus i a voltes del Languedoc. O les ampolles amb
les que el serveix, característiques de Lyon i que reben el nom de “pot
lyonnais” quan són de la mida gran, amb una capacitat de 49,6 CC., gairebé mig
litre. Les
mateixes ampolles reben el nom de “fillette” quan són petites i contenen 29 CC.
de líquid. Aquest hostaler singular és exigent amb sí mateix i, per exemple, fa el
puré de patata amb el que acompanya l’hamburguesa de bou del menú amb patates
de debò i la proporció adient de mantega, eludint acuradament els purés express
que es venen envasats.
Al carrer Pau Claris, tocant a Diputació, ha canviat l’entorn i el
contenidor, però l’essència, la proposta, els detalls, el personal -
extraordinàriament amable- i la música segueixen sent els de sempre, cosa que
els habituals agraïm i que sorprèn agradablement els passavolants.
Acostuma a tenir ostres de Marennes –a la Bretanya- afinades pel prestigiós
Daniel Sorlut i que el Guy va ser el primer a importar i distribuir a
Barcelona.
Obre de bon matí i serveix esmorzars –boníssim pa del forn Baluard i
deliciosos croissants- per continuar al migdia amb els menús –també practica el
mig menú- i segueix fins al vespre, amb sopars que reuneixen bons afeccionats a
la cuina francesa més genuïna, sense afegits ni aportacions alienes a
l’ortodòxia.
“Au port de la lune” és ara al cor de l’Eixample i mereix com a mínim la
visita per la seva autenticitat, tant pel que fa al contingut del plat com per
l’atmosfera que s’hi respira.
És una de les millors notícies de la primavera gormanda de la ciutat.
Pierre Roca
“Au port de la lune”
Pau
Claris, 103 (passat Diputació)
934
122 224
També a Facebook.
No hay comentarios:
Publicar un comentario