Quan un establiment que serveix menjar i copes –un bar- es situa a la part
alta d’un local que es diu “Barts” queda clar que les coincidències existeixen
i que sovint són intrigants i carregades de sentit.
El “Barts” en qüestió és al Paral·lel, a l’edifici de l’antic Teatre
Espanyol, un escenari que un cop esgotada la seva època triomfal va transformar-se
en rèplica barcelonina del mític “Studio 54” de NY. Superada aquesta etapa va patir un
intent de conversió en putiferi urbà, va ser recuperat per l’Ajuntament i va
ser cedit a la SGAE per fer-ne sala d’espectacles, espai de producció i d’altres
activitats relacionades amb el negoci, tot plegat amb el poc engrescador apel·latiu
de “Arteria Paral·lel”. Des de fa uns mesos la gestió de l’espai ha passat a
ser responsabilitat de “Project”, una de les principals productores d’espectacles
del país, amb una trajectòria sòlida puntuada d’èxits i un grapat d’anys
d’experiència.
L’altra part de l’invent, el creador i titular del “Barts Club”, és el Santi
Olivella, propietari inquiet, actiu i activista del restaurant bar “Cata 181” i de l’animació d’una de
les terrasses d’hotel més intenses de la ciutat, la del “Duquesa de Cardona”,
al passeig de Colom i de cara al Port Vell.
Amb tot plegat, bones dosis de convicció, experiència, ganes i no poca
feina s’ha articulat l’ambigú del Barts, denominant-lo “Barts Club”. S’hi combinen ingredients diàfans
i sense misteri i d’altres menys transparents. Nit, espai, infraestructura de
cuina, enginy, intencions i una gastronomia minimalista i subtil, moderna,
nocturna i suggeridora, a més de bona beguda. En rerefons es projecten pel·lícules
i vídeos francament interessants i s’hi proposa un insòlit espectacle musical
de molt petit format, esbossat i discret, ben estructurat i que funciona amb la
ineludible complicitat del respectable.
Els dos cambrers, l’estilós Quim i la Clàudia, una dona sexy i emocionant
de joventut, de bellesa i de simpatia, es mouen com si ballessin en aquest curiós
espai que és al mateix temps un inesperat mirador sobre la nit del Paral·lel.
La proposta gastronòmica és coherent amb la resta. Es cuida l’estètica,
l’enunciat dels plats i els sabors misteriosos que es van obrint i entregant
als sentits a mida que es van degustant.
Aquí un “I love Paral·lel” és un entrepà vertical i sofisticat, a mig camí
entre l’escultura de sobretaula i la sorpresa saborosa. La “burrata” amb
tomàquet “cherry”, garota i ous de llissa esdevé mosaic barroc, les patates
braves mantenen el classicisme i el “ceviche” de bacallà és un maridatge de bon
producte dessalat, suc de cítrics i engrunes de pell de taronja i de llimona que
il·luminen i acoloreixen el plat.
El canaló de galta de vedella, possiblement el plat estrella de la petita
carta, exerceix de pont entre la cuina burgesa i la interpretació il·lustrada, personal
i nocturna que en fa la casa.
Els meus acompanyants i jo mateix vam beure cava “Mont d’Àrac”, del celler
Can Descregut, complement ideal –i gens innocent- d’una vetllada especial,
densa i suggeridora.
Al « Barts Club » tot juga. L’espai, el contingut dels plats, la
música, les armòniques evolucions dels cambrers i cada detall, per
insignificant que sembli, són ingredients insubstituïbles, solidaris i
íntimamente vinculats. L’absència d’un d’aquests productes, tangibles o
imaginaris, desvirtuaria el conjunt i faria impossible el resultat, que ara es
mou en un ámbit secret, entre la màgia, les sensacions i les evocacions, no
sempre confessables.
Un llenguatge per a iniciats, disposats a tocar totes les tecles de la
sala.
Juguem. Jugueu.
Pierre Roca
“Barts Club”.
BARTS
Paral·lel, 62
933 248 492
No hay comentarios:
Publicar un comentario