martes, 2 de julio de 2013

Bonanova.

El restaurant Bonanova ofereix a qui el freqüenta la poc habitual coincidència de dues interessants circumstàncies.

Per una banda l’espai, de caire més aviat tradicional que clàssic, que va ser remodelat fa més de quaranta anys, modernitzant-lo sense que perdés ni una engruna del seu encant primigeni, a l’època llunyana on es va dir successivament “Can mosques” “El casinet de Sant Gervasi” o “Billares”. Al contrari.

El local no només va mantenir el seu atractiu evocador. El va incrementar amb l’afegit de detalls subtils i posant-ne de relleu d’altres que ja existien.

L’interiorista autor del canvi, en Joan Bigas, un dels importants, va ser absolutament respectuós amb les arrels i l’essència de la casa, eludint amb elegància qualsevol protagonisme.

Per altra banda i un grapat d’anys més tard, concretament el juny del dos mil dotze, el “Bonanova” va tenir l’encert de fitxar al César Pastor –ex Colibrí- i al seu germà Juan Antonio, amb la intenció de repetir el prodigi aconseguit quatre dècades abans amb la intervenció de l’arquitecte d’interiors esmentat, si bé en aquesta ocasió es tractava d’atorgar a la carta lleus pinzellades de modernitat continguda, actualitzant-la tot i respectar de forma escrupolosa l’esperit i el tarannà de l’establiment.

Les coses han anat un cop més a favor dels germans Herrero, actuals titulars del negoci i fills del fundador, l’Adolfo, i de la seva dona i cuinera, la Pilar Salvador.

La proposta gastronòmica del Bonanova ha canviat sense fer-ho, mantenint la filosofia de sempre, els productes de primer nivell i la cuina senzilla i efectiva de tota la vida. Les aportacions dels germans Pastor treballen a favor del criteri que els clients coneixen i demanen, enriquint o incorporant subtils –molt subtils- notes que posen de relleu sabors, textures i punts de cocció precisos. Un admirable joc d’equilibris.

La clàssica “ensaladilla” té matisos cruixents, les croquetes emocionen i la finíssima textura del “gazpacho” el converteix en plat estrella, mentre les postres, de la ma del Juan Antonio Pastor –que també elabora el pa del restaurant- sedueixen per la seva senzillesa.

Faig de tot plegat una lectura en clau familiar. La ponderació sembla ser patrimoni d’aquesta família. El pare va prendre la decisió d’endreçar l’espai i gairebé mig segle més tard els fills, amb la virtut de la prudència ben assimilada, milloren el contingut sense canviar pràcticament res.


“Less is more”, com diuen els anglosaxons.

Seguir l’inexorable pas del temps sense que es noti, millorar sense canvis dissonants, renovar dia a dia el reconeixement d’una clientela fidel i propera, respectant les seves expectatives.

Res d’això no és fàcil de fer ni senzill de posar en pràctica.

Decisions llargament meditades per seguir sent, com des de fa tants anys, un dels primers de la ciutat.

Els ho recomano. De cor.


Pierre Roca



Restaurant Bonanova.
Sant Gervasi de Cassoles, 103
08022 Barcelona
934 340 622

http://www.restaurantebonanova.com/

No hay comentarios:

Publicar un comentario