viernes, 20 de noviembre de 2015

TIERRA TRÁGAME. THE OPENING.

Malgrat el títol del post, de ressonàncies anglòfones , « Tierra Trágame » és un nou establiment barceloní.

Un espai que juga elegantment amb l’ambigüitat per oferir productes al gremi dels restaurants o a qualsevol altre client, professional o particular, i que a més proposa mínimes degustacions d’un llistat curt però intens on hi trobem embotits excel·lents, un pernil envasat al buit de gran qualitat i un assortit molt ben escollit de formatges. De molt bons formatges.

S’hi pot beure vi, no hi ha cafè ni n’hi haurà i en lloc de pa presenten unes galetes salades francament bones.

L’elegància de l’espai arriba de la ma d’una restauració mínima i gairebé inapreciable, respectuosa i subtil, feta a imatge de la parella titular del negoci, l’Arlet Navarro i el Jose Moya. Gent culta, jove d’edat, d'esperit i d’actitud i que ve de passar cinc anys a NY treballant, coneixent, assimilant i acumulant una experiència molt valuosa.

El local també es distingeix pel rerefons musical. Jazz que arriba en directe d’una emissora de ràdio de Nova York i que no deixa ningú indiferent.

Tot plegat amb horaris d’establiment de venda al públic –no de bar ni de restaurant- i en un ambient i un tracte desenfadat, còmode i natural.

Han anat posant les coses a punt, han començat a vendre i han inaugurat amb un acte senzill i sense pretensions, reinventant els rituals, generalment tronats i ampul·losos, d’aquest tipus de cerimònies.

Mínims gotets de plàstic pel vi, bocins petitíssims de molt bon formatge, els amics i coneguts indispensables i una representació encuriosida de hipsters locals, grup social que a aquestes alçades no pot faltar a cap convocatòria que es respecti.

Presències inesperades com la de la parella d’arquitectes titulars del bellíssim “Espacio 88” del carrer Pamplona, a Poblenou, inspiradors alhora de Skye Coffee co., possiblement el millor “food truck” de cafè i dolços de la ciutat, o la del Gonzalo Guinart, conegut professional de la moda masculina amb anys d’experiència. O la Teca Costa, brasilera i barcelonina de sempre, seductora de mirada allunyada de la innocència. El productor Fernando Bofill i la seva dona, la Jette, responsable de “El Tossal de Les Garrigues”, l’empresa que produeix i comercialitza el seu safrà ecològic. I l’advocada Montse Olmo, lluint “look” de tarda esportiva.

L’ambient d’ahir era alegre i discret, més de xiuxiueig que de crits i rialles. La consigna implícita era compartir l’alegria de l’Arlet i el Jose i desitjar-los sort, feina i tot l’èxit possible. El carrer, el passatge Tasso, un nexe de comunicació entre l’assossegat passeig de Sant Joan i el sector orientalitzat del carrer Roger de Flor, es decantava cap a l’arteria més ampla, la seva qualitat arquitectònica i els seus aires de burgesia local. Durant les tres hores que va durar l’esdeveniment els convidats entraven i sortien de “Tierra Trágame”, rebien amics al carrer, els feien entrar per presentar-los i per ensenyar-los el delicat moble de les espècies o la barra, feta a partir d’una bastida amb rodes, i sortien de nou per fer un tret de vi, per degustar els bocins de formatge que el senyor Navarro, cambrer improvisat i pare de l’Arlet, oferia generosament als presents que assaboriem la temperatura càlida d’aquesta tardor atípica.

Em consta que la parella protagonista s’està obrint pas als millors establiments de la ciutat, que els seus productes escollits i la forma de presentar-los els fa guanyar clients professionals o passavolants, com jo mateix, que m’hi acosto de tant en tant per la conversa sempre interessant i amable, per l’excel.lent jazz de l’emissora de NY, per la serenitat que inspiren l’espai i els seus titulars i pels detalls que hi descobreixo dia rere dia.

Una molt bona adreça.

Un lloc discret i sòlid, al marge dels sorolls i de la vulgaritat.


Pierre Roca


"TIERRA TRÁGAME"
Passatge de Tasso, 6
Barcelona
932 440 478
tierra-tragame.com

Fotos de la fotògraf italo catalana Valentina Mercuri.


El Jose Moya, botiguer de raça.

Els bocins de formatge com una obra d'art.

...un públic interessat i encuriosit.

Una inauguració tranquil.la i càlida.

la barra, original i atractiva.

Públic i llum de tardor.
 
Les mans expertes del Jose Moya obrint un pot sobre el preciós
moble dels tresors gastronòmics..

martes, 17 de noviembre de 2015

ALHAMBRA-LANDO.


« Cervezas Alhambra » i el restaurant Lando van sumar potencials, interessos i dinàmiques per presentar la cervesa “Alhambra Reserva 1925” a Barcelona en dues jornades. La primera, al vespre de dilluns dia setze de novembre, en forma de sopar i dirigida al col.lectiu de la comunicació. La segona, dimarts dia disset, oberta al públic en general i per rigorosa reserva.

Una cervesa andalusa de qualitat, un espai i un concepte absoluta i definitivament barcelonins, urbans i trencadors com els del Lando i la molt interessant proposta gastronòmica del xef asturià Nacho Manzano. Una suma complexa i intensa per a un públic heterodoxa integrat ahir al vespre per un núvol acolorit de bloggers i per alguns mitjans de comunicació. Densitat audiovisual i un suport tècnic i organitzatiu envejable.

La cuina del xef Manzano no es perd en el laberint de les formes, passa per alt alguns protocols i va directa a l’essència. Directa als sabors, als aromes, als matisos i al joc dels contrastos.

El xef, titular de la molt bona “Casa Marcial” a la seva Astúries natal, d’uns quants altres establiments a diferents països i posseïdor de tres de les estrelles que atorga puntualment el fabricant de pneumàtics Michelin, va fer una breu aparició al principi, posant de relleu els postulats bàsics de la seva cuina i agraint la impecable col·laboració de la brigada del Lando, bolcada per l’ocasió a la causa de la “guest star” i de la cervesa que ho feia possible.

Pocs senyals formals i moltes referències al sentit del gust. Així va ser el tast del vespre de dilluns. Un àpat aparentment informal que permetia descobrir sabors, aromes i textures, tot ben regat amb la cervesa protagonista. Un sopar falsament “naïf” que va suscitar l’empatia dels presents i que va potenciar comentaris elogiosos i comparacions que no ho eren menys.

Res no és gratuït als plats del senyor Manzano. Cada ingredient, per insignificant que pugui semblar, hi té el seu paper i interactua amb els companys de plat i amb la sensibilitat del comensal.

Unes algues, un cruixent, un sabor aspre que en compensa un de més amable. Diàlegs suggeridors, presències mínimes que vinculen i es complementen.

La única beguda va ser la cervesa, autèntica protagonista de l’esdeveniment. Una cervesa de luxe i d’encertada i elegant presentació. Suau en boca malgrat els seus més de sis graus. Adient per la conversa, discreta i sense voluntat de sobresortir.

Vaig apreciar la evocadora croqueta inicial, de suavitat extrema i factura entendridora, immediatament seguida per un “torto” de blat de moro i ceba confitada de connotacions més adultes.

Vaig assaborir –com la resta dels meus companys de taula- l’albergínia amb nous tendres, crema amargant i els molt interessants matisos, també amargants, de l’endívia. Ens va fer somriure amb complicitat el mínim calçot amb romesco, de presència lúdica i testimonial. Els musclos amb algues van suscitar exclamacions i comentaris elogiosos. Que bons!

Un altre plat d’excel·lència va ser l’amanida de lluç amb el seu pil-pil i el misteriós polsim de les “boas” seques. El lluç, cuit amb precisió centreeuropea, absolutament deliciós i acompanyat d’un full d’enciam per fer honor a l’enunciat. El pil-pil, bicolor, acidulat i saborosíssim.

Poso de relleu el pa que ens van servir. Un pa dit “de cervesa” –en qualsevol cas aromàtic i de molta qualitat- i que l’amable personal de sala havia de reposar contínuament, a mida que desapareixia de les taules.

L’acte va posar d’evidència l'evolució que la part més frívola de les presentacions gastronòmiques ha experimentat. La figura crepuscular i passada de pes del crític gastronòmic convencional, avorrit i displicent, ha deixat pas a gent molt jove, noies de vestits espectaculars, "hipsters" de barba treballada, bellesa, tecnologia a dojo –càmeres i telèfons intel.ligentíssims- i equilibris mesurats entre els diferents protagonistes. D’una part el producte estrella, la cervesa “Alhambra Reserva 1925”, al voltant de la que es va organitzar la vetllada, i de l’altra la maquinaria de precisió de "Lando" i les comunicadores i comunicadors, convertits en personatges indispensables d’un ritual pagà regit pels seus propis codis.

El xef Nacho Manzano em va semblar un tipus senzill, més professional que personatge, conscient del seu rol secundari en una cerimònia dissenyada al voltant del contingut de les precioses ampolles de cervesa.

Una vetllada que va tenir en l’espai minimalista i bell del restaurant del passatge de Pere Calders l’entorn adient i absolutament professional i que ens va deixar a tots un molt bon record.


Pierre Roca


LANDO
Passatge de Pere Calders, 6
Barri de Sant Antoni
Barcelona

Fotografies facilitades per l'organització de l'acte.


La cervesa "Alhambra Reserva 1925", protagonista de la vetllada.

L'Albert Soler, titular de "Lando", el xef Nacho Manzano i un altre dels cuiners de l'esdeveniment.

El xef Manzano i dos membres de l'equip de cuina.

Magnífica presentació de la cervesa que va propiciar l'acte.

Un dels plats que va triomfar, els espectaculars i saborosíssims musclos amb algues.