ALHAMBRA-LANDO.

« Cervezas Alhambra » i el restaurant Lando van sumar potencials, interessos i dinàmiques per presentar la cervesa “Alhambra Reserva 1925” a Barcelona en dues jornades. La primera, al vespre de dilluns dia setze de novembre, en forma de sopar i dirigida al col.lectiu de la comunicació. La segona, dimarts dia disset, oberta al públic en general i per rigorosa reserva.

Una cervesa andalusa de qualitat, un espai i un concepte absoluta i definitivament barcelonins, urbans i trencadors com els del Lando i la molt interessant proposta gastronòmica del xef asturià Nacho Manzano. Una suma complexa i intensa per a un públic heterodoxa integrat ahir al vespre per un núvol acolorit de bloggers i per alguns mitjans de comunicació. Densitat audiovisual i un suport tècnic i organitzatiu envejable.

La cuina del xef Manzano no es perd en el laberint de les formes, passa per alt alguns protocols i va directa a l’essència. Directa als sabors, als aromes, als matisos i al joc dels contrastos.

El xef, titular de la molt bona “Casa Marcial” a la seva Astúries natal, d’uns quants altres establiments a diferents països i posseïdor de tres de les estrelles que atorga puntualment el fabricant de pneumàtics Michelin, va fer una breu aparició al principi, posant de relleu els postulats bàsics de la seva cuina i agraint la impecable col·laboració de la brigada del Lando, bolcada per l’ocasió a la causa de la “guest star” i de la cervesa que ho feia possible.

Pocs senyals formals i moltes referències al sentit del gust. Així va ser el tast del vespre de dilluns. Un àpat aparentment informal que permetia descobrir sabors, aromes i textures, tot ben regat amb la cervesa protagonista. Un sopar falsament “naïf” que va suscitar l’empatia dels presents i que va potenciar comentaris elogiosos i comparacions que no ho eren menys.

Res no és gratuït als plats del senyor Manzano. Cada ingredient, per insignificant que pugui semblar, hi té el seu paper i interactua amb els companys de plat i amb la sensibilitat del comensal.

Unes algues, un cruixent, un sabor aspre que en compensa un de més amable. Diàlegs suggeridors, presències mínimes que vinculen i es complementen.

La única beguda va ser la cervesa, autèntica protagonista de l’esdeveniment. Una cervesa de luxe i d’encertada i elegant presentació. Suau en boca malgrat els seus més de sis graus. Adient per la conversa, discreta i sense voluntat de sobresortir.

Vaig apreciar la evocadora croqueta inicial, de suavitat extrema i factura entendridora, immediatament seguida per un “torto” de blat de moro i ceba confitada de connotacions més adultes.

Vaig assaborir –com la resta dels meus companys de taula- l’albergínia amb nous tendres, crema amargant i els molt interessants matisos, també amargants, de l’endívia. Ens va fer somriure amb complicitat el mínim calçot amb romesco, de presència lúdica i testimonial. Els musclos amb algues van suscitar exclamacions i comentaris elogiosos. Que bons!

Un altre plat d’excel·lència va ser l’amanida de lluç amb el seu pil-pil i el misteriós polsim de les “boas” seques. El lluç, cuit amb precisió centreeuropea, absolutament deliciós i acompanyat d’un full d’enciam per fer honor a l’enunciat. El pil-pil, bicolor, acidulat i saborosíssim.

Poso de relleu el pa que ens van servir. Un pa dit “de cervesa” –en qualsevol cas aromàtic i de molta qualitat- i que l’amable personal de sala havia de reposar contínuament, a mida que desapareixia de les taules.

L’acte va posar d’evidència l'evolució que la part més frívola de les presentacions gastronòmiques ha experimentat. La figura crepuscular i passada de pes del crític gastronòmic convencional, avorrit i displicent, ha deixat pas a gent molt jove, noies de vestits espectaculars, "hipsters" de barba treballada, bellesa, tecnologia a dojo –càmeres i telèfons intel.ligentíssims- i equilibris mesurats entre els diferents protagonistes. D’una part el producte estrella, la cervesa “Alhambra Reserva 1925”, al voltant de la que es va organitzar la vetllada, i de l’altra la maquinaria de precisió de "Lando" i les comunicadores i comunicadors, convertits en personatges indispensables d’un ritual pagà regit pels seus propis codis.

El xef Nacho Manzano em va semblar un tipus senzill, més professional que personatge, conscient del seu rol secundari en una cerimònia dissenyada al voltant del contingut de les precioses ampolles de cervesa.

Una vetllada que va tenir en l’espai minimalista i bell del restaurant del passatge de Pere Calders l’entorn adient i absolutament professional i que ens va deixar a tots un molt bon record.

Pierre Roca


LANDO
Passatge de Pere Calders, 6
Barri de Sant Antoni
Barcelona

Fotografies facilitades per l'organització de l'acte.

La cervesa "Alhambra Reserva 1925", protagonista de la vetllada.

L'Albert Soler, titular de "Lando", el xef Nacho Manzano i un altre dels cuiners de l'esdeveniment.

El xef Manzano i dos membres de l'equip de cuina.

Magnífica presentació de la cervesa que va propiciar l'acte.

Un dels plats que va triomfar, els espectaculars i saborosíssims musclos amb algues.