jueves, 26 de mayo de 2016

CONFORT I BONS ALIMENTS A RUBÍ.

La portada del Plats. (Fotografia Toni Solanas)

L'entrada al restaurant. (Fotografia Antoni Solanas)

El magnífic ajo blanco.

El molt recomanable verat a la "fogona".

Cap de llom amb taronja i anís estrellat.

Un dels delicadíssims postres del Plats.

La sala. Llum, confort, silenci.

El xef Jordi Solanas Sendra, ànima i cap visible del Plats.

Un altre racó.


El « Restaurant Plats » és a Rubí, un poble real del nostre Vallès de capçalera.

Preciosa portada de masia passada pel llapis sensible i expert de l’arquitecte Toni Solanas –pare del xef de la casa- i un interior que transmet d’immediat una tranquil·litat assossegada sense paraules ni sons discordants.

L’accés posa al corrent del tarannà de l’establiment, del respecte pels clients i la seva comoditat i finalment del plantejament global del negoci, que posa al mateix nivell la qualitat impecable de la matèria primera, l’estètica, el molt eficient tractament acústic, la elegància discreta del servei i el contingut dels plats, que ahir dimecres corresponia al menú dels dies feiners i que jugava amb l’excel·lència del producte, amb l’ofici de l’equip de cuina i amb un plantejament senzill bastit amb solucions de cuina absoluta i decididament honesta.

L’ofici i la discreció es donen per entesos, evitant acuradament els gests, les paraules i les actituds que podrien desequilibrar un prodigi basat en el joc dels matisos.

Vaig dinar-hi en companyia del ja esmentat arquitecte, que va trencar les hostilitats amb un “ajo blanco” precís, cremós sense excessos i amb les notes exactes de rusticitat.

Un servidor va optar pels espaguetis a la Amatriciana, potents i organitzats per satisfer els client afamats. Un plat del que em va agradar un cop més l’equilibri entre la potència i l’elegància, un intangible que la casa serveix amb generositat.

Els segons van seguir itineraris semblants. El del senyor Solanas –coneixedor del lloc per raons òbvies- una preparació subtil de verat amb “fogona” -conjunt de verdures tallades ben fines i macerades- de resultat delicat i aromàtic. En vaig tastar i em va semblar un cop més exemplar, convertint dos productes bàsics i d’economia popular en una meravella d’aromes i de sabors aconseguida a base de contenció i de sensibilitat.

El meu segon va consistir en una peça de cap de llom de bona mida fet amb taronja i anís estrellat. Magnífic de mida, de sabors i de intensitat.

El criteri avesat de l’arquitecte ens va portar a beure un Montsant que dignifica el seu nom, Braó, i que expressa amb claredat la potència i les evocacions dels vins d’aquella terra propera al Priorat.

Part essencial del dinar va ser la presència discreta i els consells assenyats de l’Àngels, cap de sala i parella del Jordi, xef de la casa.

El “Plats” em va semblar un establiment dels que necessiten més d’una visita i poden crear hàbit amb facilitat, encara que el desplaçament de Barcelona a Rubí pugui semblar feixuc a primera vista.

Un restaurant on el contenidor i el contingut funcionen a l’uníson, on l’estètica de l’espai i els detalls que no es veuen però es degusten, com l’acústica, són part del plaer i converteixen l’estada en una sensació de privilegi que augmenta a mida que passa el temps.

No em costa reconèixer que ahir m’hi hagués quedat, parlant de tot i de res, sense voler arreglar cap més món que l’immediat i deixant que la llum baixés i tornés a pujar com es fa als documentals científics per fer tangible el pas dels dies i de les nits.

No em costa reconèixer que hi penso tornar per veure’n la preciosa portada des del carrer del Príncep, per entrar, seure i deixar-me cuidar.


Pierre Roca

PLATS
Llobateras, 61
Rubí

935 882 822

domingo, 8 de mayo de 2016

GELATOMANIA.

GELATOMANIA.

Vaig escriure sobre aquesta botiga de gelats l’any 2013.

S’havien instal.lat a Barcelona poc temps abans i treballaven de valent per consolidar-se pas a pas de la única manera que coneixien: feina, més feina, treballar i estar atentes i atents als gustos dels clients, als hàbits de la ciutat, als seus tics i la personalitat d’aquest poble gran.

Ara hi torno, quan han passat uns quants anys. La oferta s’ha diversificat d’una forma intel.ligent i atenta als gustos, a les novetats i a les noves formes de ser i d’estar.

L’equip també s’ha consolidat i ara l’integren tres persones. Tres professionals de nivell que poden parlar de cada un dels molts i molt variats productes de l’establiment. Fins i tot els clients –que arriben sovint de barris llunyans- són gent que sap el que vol. I els turistes, naturalment, que pitgen un botó del mòbil i la màquina els diu on és GELATOMANIA. Un prodigi!

On més es nota l’evolució conscient i dirigida del negoci és a la extraordinària varietat de productes, molts d’ells creats per donar servei a clients amb determinades afeccions o mancances o incompatibilitats. En vaig omplir una pàgina de la llibreta.

Ara, a més dels productes tradicionals i els ingredients de tota la vida, fan servir llet de civada, d’arròs, d’ametlla i d’avellana per fer gelats i batuts.

Innoven, creant productes de sabors nous, conscients dels canvis que la moda i la comunicació global imposa a un sector creixent de la societat i a quelcom tan subjecte a les modes com els gelats.

Vaig tastar-hi un gelat de gingebre que em va semblar insuperable, amb una profunditat gustativa difícil d’explicar. Emocionant. I un altre gelat, aquest cop d’arròs basmati amb cardamom, també deliciós. I un parell més que també em varen entusiasmar.

Fan gelats per celíacs, per diferents intoleràncies –a la lactosa, a les fruites seques i d’altres- i en fan per vegans.

Fins i tot el popular “barquillo”, la paperina de tota la vida dels gelats, que és com una galeta, el tenen sense lactosa ni gluten.

Al marge d’aquest assortit d’especialitats, quasi totes implantades pensant en la salut i la comoditat dels clients, mantenen vius i vigents els productes clàssics: els gelats d’avellanes del Piemonte, el de pistatxos Bronte –una meravella- el briox amb gelat, especialitat siciliana, els populars Cannoli, la panna cotta, el conegudíssim tiramisú i una delícia napolitana, la babbà amb rom, que té un aspecte absolutament sensual i desitjable.

GELATOMANIA és a la cinquena temporada barcelonina i els anys no semblem ser obstacle per la seva vessant creativa i per cuidar els clients amb una preocupació quasi maternal, proposant solucions i alternatives per no haver de privar ningú d’un molt bon gelat quan ve de gust.

Se m’acudeix pensar que és una forma nova de treballar i de potenciar un negoci, propiciant l’empatia, el gest afectuós envers el client i la seva circumstància, sigui de salut o anímica.

El personal de la casa s’hi dedica atenent clients, amics i saludats amb l’expressió i la veu amables i amb un interès per fer-ho bé que m’ha semblat extraordinari i poc comú .

La botiga és a l’avinguda Mistral, a pocs metres d’uns quants dels establiments gastronòmics més preuats d’una ciutat que s’especialitza en cuidar bé –molt bé- els milions de visitants que rep.

Un espai tranquil i reconfortant que només és botiga, molt bones sensacions i uns gelats que no deixen ningú indiferent.

Acosteu-vos-hi i ho comprovareu.


Pierre Roca


GELATOMANIA.
Avinguda Mistral, 64
(cantonada Vilamarí)
Tel. 625 156 251


www.facebook.com/gelatomaniabcn
GELATOMANIA, a l'avinguda Mistral.





La declaració de principis de la casa.

Semblen flors però són uns gelats boníssims.

La "babbà" al rom. Una altra delícia de la casa.

Procés de fabricació artesanal del que serà una tarta gelada.

Diferents mides, diferents preus.